LA REVISCOLADA DE BANKIA NO ÉS UN MIRACLE, SINÓ UNA PRESA DE PÈL

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dilluns 1 d’agost de 2016)

● LA REVISCOLADA DE BANKIA NO ÉS UN MIRACLE, SINÓ UNA PRESA DE PÈL.- Us ho explicaré planerament perquè m’entengueu, no com economista sinó com a simple home del carrer: Bankia es va parir com a mortalla de Caixa Madrid, Bancaja i un grapat d’altres entitats d’estalvi a punt d’estirar la pota, consumides per una plaga d’escarabats i cucs fastigosos que les havien deixat amb la pell i l’ós. Bankia va ser concebuda com a tapadora i catifa per amagar-hi uns tripijocs financers que venien de lluny - no eren només pecats del PP -, i que van costar als ciutadans la borratxera de 25 mil milions d’euros, pel cap baix; ja que després d’afinar la punteria afegint-hi les tornes del “banc dolent” (SAREP) i del FROP, la llufa fregaria els 50 mil milions. Doncs bé, aquesta parida la va presentar en societat el padrí de padrins i rei dels poca-vergonyes, en Rodrigo Rato, el qual després d’estafar Maria Santíssima, ara resulta que s’ha convertit en una banca exemplar, que segons l’Autoritat Bancària Europea (EBA) presenta els millors ratis del sector financer espanyol i potser del món mundial i tot. Es podria pensar que es tracta d’un miracle, si no fos que és l’estafa “legalitzada” del segle: a una entitat arruïnada per la mala gestió dels seus administradors el govern del país hi va injectar diner públic a tremuja per refer-la de l’anèmia, però quan es veié les orelles i guanyà diners a punta pala no va tornar ni un ral als contribuents de l’emprèstit que vàrem pagar a compte de l’aquelarre del rescat bancari i, en canvi, liquida interessos amb els seus accionistes religiosament, mentrestant és vanta de solvència i cobertura bàsica pròpia d’un gegant.  

A la meva emprenyada manera de veure, per salvar Bankia de la bancarrota ens van retallar als ciutadans del desgraciat país governat per una colla d’insolvents, els pressupostos d’educació, de sanitat, de benestar i es van congelar les pensions en un 0,25% de ridícul increment anual. En conseqüència, tenen els ingenus ciutadans escarnits tot el dret de sentir-nos malament quan aquest prodigi de banc reviscolat es vanta de beneficis milionaris i de solvència a proba de bomba, sense que consti enlloc que hagi tornat un sol cèntim del préstec. ¿Quants petits i mitjans empresaris que varen fer l’ànec durant la mateixa època perquè els bancs els hi tancaren l’aixeta del crèdit, encara tindrien les persianes amunt si se’ls hi hagués donat peixet com Bankia?  ¿I quantes persones que en veure retallats els sous o quedar-se sense feina no pogueren pagar la hipoteca, no haguessin perdut la casa ni la salut si els seus creditors no se’ls hi haguessin llançat al coll com llops, sinó que com a Bankia els haguessin donat una segona oportunitat per començar des de zero? És molt fàcil sortir-se’n de la misèria amb tan bons padrins, tenir èxit i convertir-te en el rei del mambo, malgrat feia quatre dies demanaves caritat per les cantonades, si aquests reis mags aboquen el sac com aquell qui diu a fons perdut i sembla que, no obstant s’han fet els generosos amb el diners dels altres, no tenen cap pressa perquè tornis el préstec. Considero que quan els governants treuen pit com ho estan fent els nostres, amb la resurrecció de Bankia com a argument, se’ls hi ha de retreure tant la falta d’ètica ahir de salvar primer els bancs que les persones, com comportar-se avui com uns vertaders porcs ingrats repartint dividends als capitalistes abans de retornar als contribuents els sacrificis que se’ls hi van imposar si us plau per força.