REMEMORANT LA FORCADELL DE TRES ANYS ENRERE.

● REMEMORANT LA FORCADELL DE TRES ANYS ENRERE.- (Remenant papers he trobat una reflexió penjada al blog sobre l’avui presidenta del Parlament, quan coordinava l’ANC i es frisava veient els partits polítics sobiranistes fent-se la punyeta els uns als altres, a compte del lideratge d’un procés que estava a les beceroles. Rellegint-la, m’adono que encara que a alguns els sembli que estem on estàvem fa tres anys, la veritat és que hem avançat bastant en molts aspectes però, francament, correm el perill de relliscar en les mateixes pedres. Aquesta era la reflexió a que em refereixo):

● Gracies a Déu que algú toca de peus a terra i té una mica de seny! La coordinadora de l’ANC, Carme Forcadell, els hi ha enviat una manxiula als polítics que ja la comencen a fastiguejar amb tanta finta en el complicat partit on es juga la governabilitat d’un país que vol ser major d’edat i emancipar-se. Els hi ha vingut a dir que no s’estressin corrent a posar data pel referèndum on s’ha de decidir si caixa o faixa, ja que primer toca posar-se d’acord per bastir els fonaments imprescindibles de l’edifici, perquè el nou Estat d’Europa comenci a caminar sense fer tentines, i que passar de llogater a propietari no agafi el personal, com aquell qui diu, amb els pixats al ventre. Ja sabeu els clients del blog, que si fa o no fa això mateix ho vinc repetint des de fa temps: s’ha de tenir un full de ruta creïble i sostenible que eviti un salt al buit. La Forcadell emfatitza, sobretot, la necessitat de posar fil a l’agulla amb això de l’Agència Tributària pròpia, doncs és de becaris saber que el primer que cal, perquè el futur estat independent no se’ns constipi, es tenir la caixa ben endreçada, sense teranyines i, sobretot, amb alguns estalvis. Però, ep!, que aquí no s’acaba tot: hi ha molta més infraestructura per muntar, abans de donar el tret de sortida. I encara que la Forcadell no ho retregui per no embolicar més la troca entre els polítics, és evident que quant més aviat els enginyers i els manobres es deixin de romanços i vagin al gra plegats, les parets del nou edifici pujaran més dretes i sòlides i s’escurçaran els terminis per inaugurar l’obra.

Esperar que tothom que combrega amb l’objectiu de bastir un estat propi, accepti de bon grat que calen menys capitans i enginyers i més manobres i soldats rasos, no crec que sigui demanar massa. El problema és que amb la frase “suprimir capitans i enginyers” tothom hi està d’acord, però el problema és que de seguida tothom es mira buscant qui es mulla primer. Potser ja no se’n volem recordar, però els mateixos que ara són tan primmirats en la selecció de socis, en quatre dies varen enllestir el refregit d’un tripartit contra natura, i mirant més enrere, perdoneu la impertinència, els pactes del Majéstic si fa o no fa es varen cuinar tot sopant. Com poden explicar ara que uns cuiners tan experimentats en el menjar ràpid, es facin el repatani per triar una simple carta? A la tertúlia de la meva barberia, de la que ja us he parlat més d’una vegada, l’altre dia un parroquià li explicava a un altre, amb sornegueria: “el soci minoritari diu que no vol remenar les cireres des de dintre perquè li fa més gràcia encapçalar des de fora els crítics, però al mateix temps vol imposar consellers de la seva corda i escriure-li al soci majoritari l’agenda del dia a dia...” Jo no dic res, per no semblar un esgarria cries, però francament amb receptes tan estrambòtiques n’hi ha per llogar-hi cadires. Per això trobo bé que la Forcadell marqui el pas, intentant fer-los baixar dels núvols.