divendres, 3 de març del 2017

EL FALS TESTIMONI D’UN POLICIA MEREIX UNA ESTIRADA D’ORELLES DE LA FISCALIA.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Divendres 3 de març 2017)

● EL FALS TESTIMONI D’UN POLICIA MEREIX UNA ESTIRADA D’ORELLES DE LA FISCALIA.- A mi, que estic convençut que una democràcia necessita com el pa que menja una policia eficaç, professional, servicial i honesta, se’m regirava ahir l’estómac escoltant la darrera declaració del comissari jubilat Pino, exdirector adjunt operatiu de la Policia Nacional i home fort de l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, que va sortir-li per "peteneres" al jutge de la Mata quan li passava comptes sobre la informació que va servir a la unitat central de delinqüència econòmica i fiscal (UDEF), per redactar l’abril passat un informe en el qual el policia es referia a uns arxius que, suposadament, s’havien descarregat d’un USB que figurava era entre les proves de la Instrucció Judicial que investigava les martingales de la família Pujol. El magistrat, en adonar-se’n que la memòria física no apareixia enlloc, es va posar nerviós davant el temor que un material de prova tan delicat estigués contaminat i no fos vàlid, de manera que li va demanar explicacions al policia Pino, el qual li va contestar per escrit, el 3 de novembre passat explicant-li que l’USB el van entregar dos empleats de “Método 3” – per cert, també emmerdats en l’operació “Catalunya”, Antonio Tamarit i Julián Peribáñez-, al seu subordinat Martín Blas. En aquell escrit, en Pino assegurava que la informació que apareixia dins l’USB era tan “complexa”, que se n’havia traslladat copia al CNI, a la Policia Judicial i a la Comissaria General d’Informació.

A la meva manera de veure, que ahir totes les televisions filtressin la conversa entre el magistrat i el policia, en compareixença oficial com a testimoni, en el transcurs de la qual aquest paio ens va donar la impressió, i suposo que al magistrat també, pel to fatxenda de les seves respostes, que es fotia del mort i de qui el vetllava, desdient-se del que havia declarat per escrit encara no feia un any, al•legant problemes de memòria degut a l’edat, i afegint que “potser allò que va escriure sobre la procedència de l’UBS era pura invenció de la seva imaginació privilegiada de policia”. Deixant de banda que era la primera notícia que m’arribava sobre la “inventiva” privilegiada dels policies, em sembla que la insolència de l'exfuncionari en seu judicial, declarant que el contingut de l’informe que va redactar en exercici de les seves obligacions professionals potser tenia més pa que formatge, més fabulació que certesa, hauria de ser objecte d’atenció per part de la fiscalia per almenys dues raons de pes:

a)- que del passotisme, per no titllar més severament l'actitud del policia, en depèn la reputació de persones de les quals, mentre no es demostri el contrari, se n’ha de presumir la innocència.

b)- que aquest alt càrrec al ministeri de l’interior, amb la seva exhibició gratuïta de cinisme ha fet un mal incalculable a la bona imatge i el prestigi de la Policia davant els ciutadans que han de creu-hi per a respectar-la.


Francament, no puc arribar a entendre que per segons quines punyeteries vagin tan de pressa i, en canvi, quan es cremen qüestions tan importants per a la credibilitat de la democràcia, no els hi vingui d’una hora o mirin cap una altra banda. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada