● Aquest Bloc d’opinió ha estat escollit amb 21 blocaires més, majors de 60
anys, per servir de base per un estudi
acadèmic de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona ●
PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dimarts 29 de novembre de 2016)
● QUIN MAL DE VENTRE ESPERA A LA UE, PER CULPA DELS PACTES AMB ELS TURCS! -
L’Erdogan té ben agafats pels dallonses als capitostos de la UE, capitanejats
una vegada més per Merkel, com a conseqüència del pacte contra-natura signat
amb Turquia per aturar la sangonera d’asilats que estaven envaint Europa,
fugint de les guerres i la misèria dels seus països. A canvi de pela llarga i
d’un reguitzell de concessions a la desesperada, el turc va accedir a integrar
en una població turca ja prou saturada tres milions llargs de refugiats i, per
tant, multiplicant els problemes per accedir a la sanitat i a la educació. Però
després de quasi mig any de contenir un allau de boques famolenques lluny de
les fronteres europees, el turc s’ha cansat que des de Brussel•les no paressin
de tocar-li el voraviu retraient-li els seus tics dictatorials, en reprimir la
llibertat d’expressió i els drets humans més elementals a tothom que no
combrega amb els seus deliris de grandesa. La gota que ha desbordat el vas de
la paciència d’Erdogan ha sigut una resolució dels eurodiputats, en el sentit
que si Turquia s’atreveix a restablir la pena de mort, la UE no tindrà més
remei que suspendre el procés d’adhesió a la comunitat. Però el turc no està
per orgues i, conscient que té la paella pel mànec, ha amenaçat la UE que si
s’atreveixen a rebutjar la seva candidatura a formar part del Club comunitari,
ja poden començar a pensar on acolliran la riuada de refugiats que inundaran
Europa, “fins a aconseguir-ne el control” - en expressió del ministre d’Afers
Exteriors.
Tanmateix, els europeus han sigut tan mesquins gestionant aquesta tragèdia
dels refugiats, que després de bloquejar a Grècia més de 62.000 migrats sense
present ni futur, i de comprar la complicitat de Turquia per aturar-ne tres
milions més, perquè cap país vol fer-se’n càrrec a l’hora de la veritat, un Erdogan
envalentit i emprenyat per les crítiques a la seva manera de governar amb mà de
ferro, sense cap respecte als principis democràtics que caracteritzen Europa, a
més a més es permet fotre-se’n de Brussel•les retraient-li’ls que dels diners
promesos perquè Turquia fes de tap als refugiats, no n’ha vist ni una quarta
part i que també es regateja el compromís de lliure circulació dels turcs per
Europa. Total, que la UE té un pa com unes hòsties amb tot aquest negoci
maldestre dels refugiats, per culpa d'haver donat prioritat a la unió econòmica
enlloc de relligar la política. De fet, no cal ser cap expert per adonar-se que
no existeix una directriu política comuna i els estats membres, a dins de la
Unió, actuen més com ciutadans de cada país que com a ciutadans europeus. Però
tampoc l’Eurozona pot vantar-se d’haver-la encertat en matèria econòmica: ja no
es discuteix que es va equivocar en l’intent anòmal de crear una moneda, sense
Estat ni Banc Central. A la meva manera de veure, doncs, li serà difícil a aquesta
Europa desunida aguantar l’envit d’un turc que ensenya les dents perquè una
Merkel, sobrepassada pel malson d'uns refugiats molt superiors al que podia
preveure, enlloc de negociar serenament va deixar-se hipotecar, quasi posant-se
de genolls.
