QUAN ELS LEGISLADORS ES DEDICARAN A FER LA SEVA FEINA, ENLLOC D’ESGARRAPAR-SE ENTRE ELLS?.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dijous 25/MAIG/2017)

¶ QUAN ELS LEGISLADORS ES DEDICARAN A FER LA SEVA FEINA, ENLLOC D’ESGARRAPAR-SE ENTRE ELLS?.- Si entre diputats i ciutadans hi hagués una relació més fluida, com passa en altres països que cada ciutadà sap exactament qui és el seu diputat, com s’hi pot dirigir i retirar-li la confiança si no compleix, potser a la Cambra s’estaria més per enllestir la feina que interessa al poble que els va elegir, i una mica menys per matar l’aranya en picabaralles partidistes que només interessen a ells i als seus partits polítics. Déu me’n guard d’insinuar que els senyors i senyores diputats no treballen, perquè de moure’s i parlar prou que ho fan, però no sempre de la manera que faria mes profit als ciutadans. Els ciutadans no paguen un bon sou i el que penja als diputats, perquè es passin la meitat del temps de treball escridassant-se, tocant-se el botet tant com poden enlloc de debatre seriosament, comportant-se com uns mal educats caçant mosques o abandonant l’hemicicle per anar a prendre un cafè menyspreant el parlamentari en ús de la paraula quan no es de la mateixa corda... Els paguem perquè legislin aprovant reformes per millorar el benestar dels ciutadans, perquè esmenin positivament els decrets del govern i es prenguin la molèstia de valorar les coincidències més que no pas les discrepàncies en les propostes de llei presentades per altres grups de diputats, sobretot perquè votin sempre en consciència i en sintonia amb allò que interessa de veritat els seus electors, en comptes de sotmetre’s com xais obedients a la disciplina del partit.

A la meva manera de veure, doncs, la feina que els ciutadans esperen dels diputats és que desencallin tota la legislació que ajudi a conviure millor, en tots els sentits de la paraula, avui i el dia de demà, fent-se ressò de les reclamacions populars legítimes i procurant que no es malgastin els impostos en projectes faraònics, utòpics o insostenibles, en els quals surti més car el suc que els moixons, ni tampoc en alimentar fogots bèl·lics imposats pels aliats de fora però prescindibles aquí mentre hi hagi gent que passi gana... En fi, la lletania de les feines que s’esperen d’un bon diputat seria molt més llarga que el que permet aquest espai, però el que si té amb la mosca al nas al ciutadà és que quedant-ne tanta de feina per fer, es perdin tantes hores en bastir comissions d’investigació inútils, que volen imitar les nord-americanes però a les quals no arriben ni a la sola de la sabata perquè ni tenen prou prestigi ni tradició democràtica. En aquest sentit em sembla coherent la decisió de la CUP d’exercir d’acusació popular en la instrucció judicial del cas Torredembarra, que esquitxa l’antiga Convergència per allò del 3%. Que els polítics es cargolin i es busquin les pessigolles en seu judicial em sembla més encertat que no pas que es dediquin en seu parlamentaria a fer “numerets de circ” enlloc de d’allò pel que els van votar els ciutadans.